De camí paca ací

Isc del Piso de Jordi. Desprès de tota una vesprada fumant i jugant als escacs. Arribe ara a casa tot cego en un subidon d'endorfines que vull aprofitar. És un moment d'inspiració i en soc conscient.
Recordem com esta l'asunt.
Vaig en la bici cara a casa, fa frescor i la jaqueta negra de llana que porte el aire traspassa com vol, en la caputxa ficada em dona un aspecte entre hippie, satanista i Kenny.
Reflexione uns segons després el encontronazo en un nano en una moto, em mira en cara de fàstic “ puto hippie de mierda” des de darrere del seu casco i jersei blavet ( heu perdut , lo siento, te jodes) Em bloqueja el pas, parant-se de costat en la par de dalt de la rampeta pera pujar a la vorera.… en cuidao de no cremar-me en el tubo de la seua merda barqueta pija, l'esquive i men vaig.. to açò ha passat en el cantó de vicent Zaragoza en el cotolengo.. i d'açò em done conter en la rotonda següent, i encara tarde uns segons en respondre-li al nano ( que ja estaria lomenos en Primado Reig) "¿pero que fas tancant-me el pas?". Em descollone jo asoles del tio de la casa azul...
Desprès de donar-me conter de lo cego que anava ja estem en la rotonda d'av.Catalunya. Allí em trobe en un cacau de tràfic impressionant. Abstret com anava i concentrat en el que passava , veig com un toterreny bloqueja el pas a un tramvia, i un poli cabrejat diguent-li: tira tira collons. El toterreny se'n va xiulant roda… tot açò passa mentre esquive els cotxes parats creuant el carrer. Una cuadrilleta d'imbecils en la crisi dels 40, fent footing i dient que no es la ruta del colesterol als seus amics, Es caguen en mi ( crec) per que vaig tan leeeeento que no els deixe passar i els abaixe el ritme ( tot per no respectar les normes del tràfic ( sent que diu uno dels cuarentons) ¿ a que collons es referia? A mi ? a d'ells ? al filldeputa del toterreny?( tira, tira, collons) Weno… mentre debatia amb mi mateix sobre la prioritat de les bicicletes, ( a tot açò ja estic arribant a casa ) en el cantó, una tia en un mercedes eixint de la vorera de plaça hondures, i jo que intente entrar… La mateixa situació que en el nano de la moto pero en versió adulta. Qui tenia la prioritat entonces? El cotxe o jo? En teoria tots dos estem anant per aon no toca però al final passe jo… ¿perquè? Pel principi de la putejocracia.

El principi de la putejocracia es un imperatiu del civisme que regulara el tràfic en la futura civilització que creixerà prospera baix la meua eterna dictadura. Consistix en la preferència del més putejat.
Tot lo mon tindrà una especie de codi de putejamenta que porte damunt. Quan mes putejat estàs, mes preferència tens i quan menys, pos menys. Hi haurà un tipus de tracte pera fomentar que la gent l'use en consideració ( que guanyen punts quan no estén putejats i els perga quan necessiten la preferència quan es marquen com a putejats, Aixina tindran mes raó quan estiguen putejats pera que els altres els deixen passar. I els altres preferiran acumular punts pera quan realment els necessite. No se si m'explique, pero me la sua)
De manera, que, en situacions on un te que parar, sempre tindrà preferència en ultima instància qui mes putejat estiga.
Com des d'un còmode cotxe climatitzat en un ambi-Pur d'ixos ( que van de puta mare pa furtar cotxes, vas al parking, el traus i tots els cotxes s'obrin pero en plan onda expansiva, es la polla). Damunt, era un mercedes que te fan massatges en el cul i que arribes aon siga antes que ningú…qualsevol altre vehicle esta mes putejat que tu.
Les bicis hem de suportar carrils bici que desapareixen i apareixen, en vianants, en ueles que si "pera si nos pot anar"- "pos diga-li a la Rita que faça un carril bici com Deu manaria en el hipotètic cas de que existira i anara en bici per Valéncia!"
Si plou mos banyem, si fa calor mos morim de la suá, si fa aire mos anvolem y si fa fred mos caguem damunt... amos no me jodas. Total que passe jo antes que el mercedes.

Epíleg:
Arribe al portal de ma casa, i em trobe amb un altre bicicletero encapuxat. Estava parat en la porta de ma casa, en un peu apollat com un donyet en la verja, en plan tioduro, mentre esperava que els del porter automàtic entraren en escena. Era un xiquet baixet, en una bici pera fer el gilipolla d'estes en tubos com escalapies pa emular al Tony Hawk. Anava vestit tot de negre, i em donava l'esquena. Em venen al cap alhora el chico del bate de paranoia agent i els ajudants del dimoni de Dogma. Jo em trac les claus. Estic mij hora pera buscar-les, el xiquet comença a moure el cap inquiet.
Per fi trobe les claus, el xiquet trau en mòbil. Aubric la porto, el xiquet toca per telefon, començe a pujar les escales en la motxilla penjat d'un braç i la bici agarrà en l'altre … ( intente anar apresa, pero en realitat vaig ahí tot ceegoo, pim pom pim poim) quan arribe dalt, se sent al xiquet:…. mama?...( mig plorant) que te estoy llamado y porque no me abres??

El siniestro duendecillo negre s'havia transformat en un puto nano acollonat.
Partint-me el cul men puje a casa a vomitar la meua traumàtica experiència amb la marihuana.

The end