Hui dedicarem aquest post a parlar de perque els col·lectius discriminats ( com, per exemple: les dones) o altres tipus de col·lectius sense importància ( com, per exemple: les dones ) no toleren cap tipus de broma a costa seua i obliguen a guionistes i escriptors a, que si hi ha un personatge que pertany a eixe grup marginat, NO POT TENIR CAP DEFECTE. Si una dona en una peli es tonta, pam, ja es masclisme. Si un negre en una peli mata a algú, ja es racisme. Si un xiquet fa el que siga, ja es perversió de menors ¿Que ens queda? que tots els papers mínimament interessants sols els pot fer un home blanc de mitjana edat, o siga, Kevin Spacey.
Contes un xiste feminista i no passa res, contes uno masclista i te martiritzen. Contes un xiste sobre el polític de turno i no passa res, en contes uno sobre Irene Villa i te tanquen en la presó. Xè collons, o follem tots o la puta al riu!
Llavors ix un que diu " Esque algú es pot sentir ofès"... Xè, pos si no tens sentit de l'humor i t'ofèn un comentari sobre la teua cadira de rodes poos mira, mes mala sort encara que tens. Desgraciat per paralític i per amargat mojigato.
L'humor negre no es, ni pretén ser-ho, políticament correcte. Seria hipòcrita negar que ens fa gracia comparar al Miguel Blanco en una ballena, malgrat que no estiga ben vist. Personatges icones de la nostra societat riuen de coses macabres. Per exemple, sabeu realment de que es riu Papa Noel? De les cartes que li envien els xiquets pobres.
Un altre mojigato em diu " si el passara a tu no et faria tanta gracia"
Jo personalment tinc un pòster en la meua habitació que diu "Quan estic trist, simplement deixe d'estar trist i esdevinc impressionant. Va en serio"
