divendres, 21 de març del 2008
dimecres, 12 de març del 2008
De camí paca ací
Isc del Piso de Jordi. Desprès de tota una vesprada fumant i jugant als escacs. Arribe ara a casa tot cego en un subidon d'endorfines que vull aprofitar. És un moment d'inspiració i en soc conscient.
Recordem com esta l'asunt.
Vaig en la bici cara a casa, fa frescor i la jaqueta negra de llana que porte el aire traspassa com vol, en la caputxa ficada em dona un aspecte entre hippie, satanista i Kenny.
Reflexione uns segons després el encontronazo en un nano en una moto, em mira en cara de fàstic “ puto hippie de mierda” des de darrere del seu casco i jersei blavet ( heu perdut , lo siento, te jodes) Em bloqueja el pas, parant-se de costat en la par de dalt de la rampeta pera pujar a la vorera.… en cuidao de no cremar-me en el tubo de la seua merda barqueta pija, l'esquive i men vaig.. to açò ha passat en el cantó de vicent Zaragoza en el cotolengo.. i d'açò em done conter en la rotonda següent, i encara tarde uns segons en respondre-li al nano ( que ja estaria lomenos en Primado Reig) "¿pero que fas tancant-me el pas?". Em descollone jo asoles del tio de la casa azul...
Desprès de donar-me conter de lo cego que anava ja estem en la rotonda d'av.Catalunya. Allí em trobe en un cacau de tràfic impressionant. Abstret com anava i concentrat en el que passava , veig com un toterreny bloqueja el pas a un tramvia, i un poli cabrejat diguent-li: tira tira collons. El toterreny se'n va xiulant roda… tot açò passa mentre esquive els cotxes parats creuant el carrer. Una cuadrilleta d'imbecils en la crisi dels 40, fent footing i dient que no es la ruta del colesterol als seus amics, Es caguen en mi ( crec) per que vaig tan leeeeento que no els deixe passar i els abaixe el ritme ( tot per no respectar les normes del tràfic ( sent que diu uno dels cuarentons) ¿ a que collons es referia? A mi ? a d'ells ? al filldeputa del toterreny?( tira, tira, collons) Weno… mentre debatia amb mi mateix sobre la prioritat de les bicicletes, ( a tot açò ja estic arribant a casa ) en el cantó, una tia en un mercedes eixint de la vorera de plaça hondures, i jo que intente entrar… La mateixa situació que en el nano de la moto pero en versió adulta. Qui tenia la prioritat entonces? El cotxe o jo? En teoria tots dos estem anant per aon no toca però al final passe jo… ¿perquè? Pel principi de la putejocracia.
El principi de la putejocracia es un imperatiu del civisme que regulara el tràfic en la futura civilització que creixerà prospera baix la meua eterna dictadura. Consistix en la preferència del més putejat.
Tot lo mon tindrà una especie de codi de putejamenta que porte damunt. Quan mes putejat estàs, mes preferència tens i quan menys, pos menys. Hi haurà un tipus de tracte pera fomentar que la gent l'use en consideració ( que guanyen punts quan no estén putejats i els perga quan necessiten la preferència quan es marquen com a putejats, Aixina tindran mes raó quan estiguen putejats pera que els altres els deixen passar. I els altres preferiran acumular punts pera quan realment els necessite. No se si m'explique, pero me la sua)
De manera, que, en situacions on un te que parar, sempre tindrà preferència en ultima instància qui mes putejat estiga.
Com des d'un còmode cotxe climatitzat en un ambi-Pur d'ixos ( que van de puta mare pa furtar cotxes, vas al parking, el traus i tots els cotxes s'obrin pero en plan onda expansiva, es la polla). Damunt, era un mercedes que te fan massatges en el cul i que arribes aon siga antes que ningú…qualsevol altre vehicle esta mes putejat que tu.
Les bicis hem de suportar carrils bici que desapareixen i apareixen, en vianants, en ueles que si "pera si nos pot anar"- "pos diga-li a la Rita que faça un carril bici com Deu manaria en el hipotètic cas de que existira i anara en bici per Valéncia!"
Si plou mos banyem, si fa calor mos morim de la suá, si fa aire mos anvolem y si fa fred mos caguem damunt... amos no me jodas. Total que passe jo antes que el mercedes.
Epíleg:
Arribe al portal de ma casa, i em trobe amb un altre bicicletero encapuxat. Estava parat en la porta de ma casa, en un peu apollat com un donyet en la verja, en plan tioduro, mentre esperava que els del porter automàtic entraren en escena. Era un xiquet baixet, en una bici pera fer el gilipolla d'estes en tubos com escalapies pa emular al Tony Hawk. Anava vestit tot de negre, i em donava l'esquena. Em venen al cap alhora el chico del bate de paranoia agent i els ajudants del dimoni de Dogma. Jo em trac les claus. Estic mij hora pera buscar-les, el xiquet comença a moure el cap inquiet.
Per fi trobe les claus, el xiquet trau en mòbil. Aubric la porto, el xiquet toca per telefon, començe a pujar les escales en la motxilla penjat d'un braç i la bici agarrà en l'altre … ( intente anar apresa, pero en realitat vaig ahí tot ceegoo, pim pom pim poim) quan arribe dalt, se sent al xiquet:…. mama?...( mig plorant) que te estoy llamado y porque no me abres??
El siniestro duendecillo negre s'havia transformat en un puto nano acollonat.
Partint-me el cul men puje a casa a vomitar la meua traumàtica experiència amb la marihuana.
The end
Recordem com esta l'asunt.
Vaig en la bici cara a casa, fa frescor i la jaqueta negra de llana que porte el aire traspassa com vol, en la caputxa ficada em dona un aspecte entre hippie, satanista i Kenny.
Reflexione uns segons després el encontronazo en un nano en una moto, em mira en cara de fàstic “ puto hippie de mierda” des de darrere del seu casco i jersei blavet ( heu perdut , lo siento, te jodes) Em bloqueja el pas, parant-se de costat en la par de dalt de la rampeta pera pujar a la vorera.… en cuidao de no cremar-me en el tubo de la seua merda barqueta pija, l'esquive i men vaig.. to açò ha passat en el cantó de vicent Zaragoza en el cotolengo.. i d'açò em done conter en la rotonda següent, i encara tarde uns segons en respondre-li al nano ( que ja estaria lomenos en Primado Reig) "¿pero que fas tancant-me el pas?". Em descollone jo asoles del tio de la casa azul...
Desprès de donar-me conter de lo cego que anava ja estem en la rotonda d'av.Catalunya. Allí em trobe en un cacau de tràfic impressionant. Abstret com anava i concentrat en el que passava , veig com un toterreny bloqueja el pas a un tramvia, i un poli cabrejat diguent-li: tira tira collons. El toterreny se'n va xiulant roda… tot açò passa mentre esquive els cotxes parats creuant el carrer. Una cuadrilleta d'imbecils en la crisi dels 40, fent footing i dient que no es la ruta del colesterol als seus amics, Es caguen en mi ( crec) per que vaig tan leeeeento que no els deixe passar i els abaixe el ritme ( tot per no respectar les normes del tràfic ( sent que diu uno dels cuarentons) ¿ a que collons es referia? A mi ? a d'ells ? al filldeputa del toterreny?( tira, tira, collons) Weno… mentre debatia amb mi mateix sobre la prioritat de les bicicletes, ( a tot açò ja estic arribant a casa ) en el cantó, una tia en un mercedes eixint de la vorera de plaça hondures, i jo que intente entrar… La mateixa situació que en el nano de la moto pero en versió adulta. Qui tenia la prioritat entonces? El cotxe o jo? En teoria tots dos estem anant per aon no toca però al final passe jo… ¿perquè? Pel principi de la putejocracia.
El principi de la putejocracia es un imperatiu del civisme que regulara el tràfic en la futura civilització que creixerà prospera baix la meua eterna dictadura. Consistix en la preferència del més putejat.
Tot lo mon tindrà una especie de codi de putejamenta que porte damunt. Quan mes putejat estàs, mes preferència tens i quan menys, pos menys. Hi haurà un tipus de tracte pera fomentar que la gent l'use en consideració ( que guanyen punts quan no estén putejats i els perga quan necessiten la preferència quan es marquen com a putejats, Aixina tindran mes raó quan estiguen putejats pera que els altres els deixen passar. I els altres preferiran acumular punts pera quan realment els necessite. No se si m'explique, pero me la sua)
De manera, que, en situacions on un te que parar, sempre tindrà preferència en ultima instància qui mes putejat estiga.
Com des d'un còmode cotxe climatitzat en un ambi-Pur d'ixos ( que van de puta mare pa furtar cotxes, vas al parking, el traus i tots els cotxes s'obrin pero en plan onda expansiva, es la polla). Damunt, era un mercedes que te fan massatges en el cul i que arribes aon siga antes que ningú…qualsevol altre vehicle esta mes putejat que tu.
Les bicis hem de suportar carrils bici que desapareixen i apareixen, en vianants, en ueles que si "pera si nos pot anar"- "pos diga-li a la Rita que faça un carril bici com Deu manaria en el hipotètic cas de que existira i anara en bici per Valéncia!"
Si plou mos banyem, si fa calor mos morim de la suá, si fa aire mos anvolem y si fa fred mos caguem damunt... amos no me jodas. Total que passe jo antes que el mercedes.
Epíleg:
Arribe al portal de ma casa, i em trobe amb un altre bicicletero encapuxat. Estava parat en la porta de ma casa, en un peu apollat com un donyet en la verja, en plan tioduro, mentre esperava que els del porter automàtic entraren en escena. Era un xiquet baixet, en una bici pera fer el gilipolla d'estes en tubos com escalapies pa emular al Tony Hawk. Anava vestit tot de negre, i em donava l'esquena. Em venen al cap alhora el chico del bate de paranoia agent i els ajudants del dimoni de Dogma. Jo em trac les claus. Estic mij hora pera buscar-les, el xiquet comença a moure el cap inquiet.
Per fi trobe les claus, el xiquet trau en mòbil. Aubric la porto, el xiquet toca per telefon, començe a pujar les escales en la motxilla penjat d'un braç i la bici agarrà en l'altre … ( intente anar apresa, pero en realitat vaig ahí tot ceegoo, pim pom pim poim) quan arribe dalt, se sent al xiquet:…. mama?...( mig plorant) que te estoy llamado y porque no me abres??
El siniestro duendecillo negre s'havia transformat en un puto nano acollonat.
Partint-me el cul men puje a casa a vomitar la meua traumàtica experiència amb la marihuana.
The end
dissabte, 8 de març del 2008
La publicitat (1)
Hi han multitud de propagandes que perturben les nostres ments. La primera es esta.
¿ ho heu vist ? ¿ no ? torneu-ho a mirar.... observeu la granoteta "simpàtica" ¿ que fa al final del video? ¿ que fa en la toalleta? ¿ esta creant una nova generació de nanos sodomites?
Hi han coses que es millor no saber la resposta...
No es la única propaganda que em perturba profundament. Els meus hábits noctambuls m'han fet tragarme suficients voltes aquesta propaganda com per a pegar.li voltes.
Atentos al pel en la dent... ix en la sonrisa del segon 23 o per ahi...
No es soles el fet de que una tia diga lo de "a mi me gustan grandes"( aguantant-se la risa ¿?) ni la parella impossible del uelo pelagatos en la gogo de discoteca. No es el fet que recurrisquen a una experta en el tema com Paloma Aznar, alias "Vampirella" ( mare de deu senyor...¿este no es un asunto frivolo?¿un allargapius?) i "si lo que cambia sobretodo ( segons la gorrinoto del cotxe) es su actitud"...Pos te fas una ralla de prozac que no serà tan molest com posar-se voluntàriament un aparell de tortura medieval en la verga! Que diu " te sentiras mejor" ... si, en quan te'l lleves voràs com estàs millor... "aumentarás el deseo de tu pareja" sempre i quan que la teua parella siga sadomasoquista i li agrade veure´t patir...
No
El realment preocupant es el pel en la dent. Si fora un pel de piu, en el context, es diria que es algo subliminal en plan " si la tens massa gran, topará en les dents quan te la mamen"
Pero no, es un pel del cap... es pot apreciar perfectament que no es un pel púbic....
¿ Que vol dir aleshores?... Aquesta es una gran incògnita que sols el Dr Smirnoff pot respondre
¿ ho heu vist ? ¿ no ? torneu-ho a mirar.... observeu la granoteta "simpàtica" ¿ que fa al final del video? ¿ que fa en la toalleta? ¿ esta creant una nova generació de nanos sodomites?
Hi han coses que es millor no saber la resposta...
No es la única propaganda que em perturba profundament. Els meus hábits noctambuls m'han fet tragarme suficients voltes aquesta propaganda com per a pegar.li voltes.
Atentos al pel en la dent... ix en la sonrisa del segon 23 o per ahi...
No es soles el fet de que una tia diga lo de "a mi me gustan grandes"( aguantant-se la risa ¿?) ni la parella impossible del uelo pelagatos en la gogo de discoteca. No es el fet que recurrisquen a una experta en el tema com Paloma Aznar, alias "Vampirella" ( mare de deu senyor...¿este no es un asunto frivolo?¿un allargapius?) i "si lo que cambia sobretodo ( segons la gorrinoto del cotxe) es su actitud"...Pos te fas una ralla de prozac que no serà tan molest com posar-se voluntàriament un aparell de tortura medieval en la verga! Que diu " te sentiras mejor" ... si, en quan te'l lleves voràs com estàs millor... "aumentarás el deseo de tu pareja" sempre i quan que la teua parella siga sadomasoquista i li agrade veure´t patir...
No
El realment preocupant es el pel en la dent. Si fora un pel de piu, en el context, es diria que es algo subliminal en plan " si la tens massa gran, topará en les dents quan te la mamen"
Pero no, es un pel del cap... es pot apreciar perfectament que no es un pel púbic....
¿ Que vol dir aleshores?... Aquesta es una gran incògnita que sols el Dr Smirnoff pot respondre
dimecres, 5 de març del 2008
La trista, llarga i extraña historia de Piu-Elèctric
Tot va començar durant el periode d'examens, jo estava estudiant Arquitectura de computadors, amb una palestina lliga al cap per a evitar una brutal insolacio, ja que les persianes automatiques de la biblioteca havien petat i no es podien acachar...
Probablement tot es deguera a la calor del moment, pero vaig llegir una paraula que va obrir la porta dels meus records inconexos... condensador p-electric
Aço va ser com un xoc anafilactic, rapidament la paraula piu electric va dominar els meus pensaments, i per mes que tractaba de ficarli cara a tan curios nom no ho conseguia.
Em vaig girar cara a un company aficionat als psicotropics per tal de que solventara el meu dubte:
-Ye tio... qui es piu electric?
-...piu electric... tu la flipes!
Ningu del meu voltant tenia resposta, mentre tots es descollonaven de la meua ocurrencia(?) vaig començar a enviar un SMS a tots els meus colegues per tal de que em tornaren a la realitat, pero va ser imposible.
Tots es descollonaven de mi, deien que estava flipant, que no existia ningun piu-electric, altres dien que era el nom d'un consolaor valencia... pero jo sabia que piu-electric si existia...
Vaig estar pegantli voltes al tema dos dies, finalment vaig tocar a casa:
-(ma mare) Diga?
-Si, mare, soc jo... qui es piu-electric???
-...XIQUET! TU NO ESTAS BE! NO TOQUES MAI I QUAN TOQUES ES PA FER LA MA!!!
...la cosa es que jo mai toque a casa... costums meues, pero mentre ma mare em bramava, mon pare va capturar el nom al vol: piu-electric... ELL SI SABIA QUI ERA!!
Ma mare li va passar el telefon a desgana a mon pare, que em va refrescar la memoria:
Piu-electric era un company de faena de mon pare, que es obrer. El apodo en qüestio li'l vaig treure jo mateix quan em van contar que aquest "personatge" va pixar damunt d'un cable d'alta tensio, sofrint una brutal xispá i entrant en coma per dos dies...
Ni que dir cal que jo de nano, al igual que ara, era un cabró, i vaig estar donantli la tabarra al pobre desgraciat durant moooooolt de temps... XD
Al endema li vaig explicar a tot el mon que es reia de mi l'historia de piu-electric, encara que no va servir per a que deixaren de riures de la meua vida i obra... vam passar un bon rato...
El mes curios de tot este assumpte, es que, despres de remirar tot el temari de Arquitectura de computadors... en ningun moment es mencionen els condensadors p-electric, es mes, ningu coneix l'existencia dels mateixos... producte d'una insolacio? pot ser...
Saluts!!! (a tots menys al emo)
Probablement tot es deguera a la calor del moment, pero vaig llegir una paraula que va obrir la porta dels meus records inconexos... condensador p-electric
Aço va ser com un xoc anafilactic, rapidament la paraula piu electric va dominar els meus pensaments, i per mes que tractaba de ficarli cara a tan curios nom no ho conseguia.
Em vaig girar cara a un company aficionat als psicotropics per tal de que solventara el meu dubte:
-Ye tio... qui es piu electric?
-...piu electric... tu la flipes!
Ningu del meu voltant tenia resposta, mentre tots es descollonaven de la meua ocurrencia(?) vaig començar a enviar un SMS a tots els meus colegues per tal de que em tornaren a la realitat, pero va ser imposible.
Tots es descollonaven de mi, deien que estava flipant, que no existia ningun piu-electric, altres dien que era el nom d'un consolaor valencia... pero jo sabia que piu-electric si existia...
Vaig estar pegantli voltes al tema dos dies, finalment vaig tocar a casa:
-(ma mare) Diga?
-Si, mare, soc jo... qui es piu-electric???
-...XIQUET! TU NO ESTAS BE! NO TOQUES MAI I QUAN TOQUES ES PA FER LA MA!!!
...la cosa es que jo mai toque a casa... costums meues, pero mentre ma mare em bramava, mon pare va capturar el nom al vol: piu-electric... ELL SI SABIA QUI ERA!!
Ma mare li va passar el telefon a desgana a mon pare, que em va refrescar la memoria:
Piu-electric era un company de faena de mon pare, que es obrer. El apodo en qüestio li'l vaig treure jo mateix quan em van contar que aquest "personatge" va pixar damunt d'un cable d'alta tensio, sofrint una brutal xispá i entrant en coma per dos dies...
Ni que dir cal que jo de nano, al igual que ara, era un cabró, i vaig estar donantli la tabarra al pobre desgraciat durant moooooolt de temps... XD
Al endema li vaig explicar a tot el mon que es reia de mi l'historia de piu-electric, encara que no va servir per a que deixaren de riures de la meua vida i obra... vam passar un bon rato...
El mes curios de tot este assumpte, es que, despres de remirar tot el temari de Arquitectura de computadors... en ningun moment es mencionen els condensadors p-electric, es mes, ningu coneix l'existencia dels mateixos... producte d'una insolacio? pot ser...
Saluts!!! (a tots menys al emo)
dimarts, 4 de març del 2008
Sobre Fotologs, MySpace, emos i demes basura social....
Aci vos deixe un video narrat amb loquendo sobre tota esta puta merda, perque passe olimpicament de escriure qualsevol gilipollà sabent que ja esta en video i una imatge val mes que mil paraules; i sí, ja se que resulta ironic dir-ho des de un puto blog, aixina que a callar.
Este altre es un manual sobre com acabar en els putos emos, es una merda, pero queda quan menos interessant:
Ala, a mamarla!
Este altre es un manual sobre com acabar en els putos emos, es una merda, pero queda quan menos interessant:
Ala, a mamarla!
diumenge, 2 de març del 2008
la primera va davant
los leones se comen a las gacelas y las gacelas están hasta los putos cojones de esta maldita mierda
mentre cree aquest blog, un tio mes fumat que l'ostia en la tele m'amolla eixa parida digna de menció.
Pegant voltes en el coche se mos va ocurrir que la mitat de parides que amollem mereixen ser divulgades. Error. Volem que siguen divulgades pera que quan vos vejam de per ahi pugam preguntar insistentment "¿has llegit el meu blog?" anhelant unes paraules d'aprovació.
Pos tampoc.
Mos la sua molt la teua puta opinió, humano de merda. Es mes, mos la suem nosaltres mateixa.
Ens autodefinim com KAMIKAZES SOCIALS, mos la sua la nostra vida social i la volem destruir rebentantela en la puta cara.
Quin es l'objectiu del blog este? Tenim tres objectius a cada qual mes important que l'anterior:
Ixe estat mental divergent que acabes d'assolir, humano de merda, es el que pretenem. Si has tingut de llegir ixa frase dos voltes i et pareix que no té sentit, aquest blog no t'agradarà. Si vols saber el significat d'això, benvingut al curs de personologia del Dr.HC Xerra on et respondran totes les preguntes que li vulgues fer.... eh... ixa es bònò! Ara obriré lo del consultori de Elena Francis però en filosofo psicòpata en quan sàpiga com funciona la merda esta...
Total, que ací amollarem lo que mos parega i si no t'agrada, tingues clar una cosa: mos la sua. Si tens ous, respons insultant-nos i estarem encantats d'humiliar-te tan brutal i cruelment com mos done la gana.
Ale, ja ho tens be. Si a estes altures encara no saps per on van els tirs ¿creus prudent seguir llegint?
mentre cree aquest blog, un tio mes fumat que l'ostia en la tele m'amolla eixa parida digna de menció.
Pegant voltes en el coche se mos va ocurrir que la mitat de parides que amollem mereixen ser divulgades. Error. Volem que siguen divulgades pera que quan vos vejam de per ahi pugam preguntar insistentment "¿has llegit el meu blog?" anhelant unes paraules d'aprovació.
Pos tampoc.
Mos la sua molt la teua puta opinió, humano de merda. Es mes, mos la suem nosaltres mateixa.
Ens autodefinim com KAMIKAZES SOCIALS, mos la sua la nostra vida social i la volem destruir rebentantela en la puta cara.
Quin es l'objectiu del blog este? Tenim tres objectius a cada qual mes important que l'anterior:
4º ningún objectiu en absolut
Ixe estat mental divergent que acabes d'assolir, humano de merda, es el que pretenem. Si has tingut de llegir ixa frase dos voltes i et pareix que no té sentit, aquest blog no t'agradarà. Si vols saber el significat d'això, benvingut al curs de personologia del Dr.HC Xerra on et respondran totes les preguntes que li vulgues fer.... eh... ixa es bònò! Ara obriré lo del consultori de Elena Francis però en filosofo psicòpata en quan sàpiga com funciona la merda esta...
Total, que ací amollarem lo que mos parega i si no t'agrada, tingues clar una cosa: mos la sua. Si tens ous, respons insultant-nos i estarem encantats d'humiliar-te tan brutal i cruelment com mos done la gana.
Ale, ja ho tens be. Si a estes altures encara no saps per on van els tirs ¿creus prudent seguir llegint?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)