dimarts, 23 de desembre del 2008

Sobre l'humor negre

Molta gent em pregunta, perquè m'agrada tant l'humor negre. Burlar-me dels que son mes desfavorits que jo... Doncs be, si considerem que per damunt meu sols està Barney Stinson, no em queda mes remei que fer bromes a costa de la resta del planeta.
Hui dedicarem aquest post a parlar de perque els col·lectius discriminats ( com, per exemple: les dones) o altres tipus de col·lectius sense importància ( com, per exemple: les dones ) no toleren cap tipus de broma a costa seua i obliguen a guionistes i escriptors a, que si hi ha un personatge que pertany a eixe grup marginat, NO POT TENIR CAP DEFECTE. Si una dona en una peli es tonta, pam, ja es masclisme. Si un negre en una peli mata a algú, ja es racisme. Si un xiquet fa el que siga, ja es perversió de menors ¿Que ens queda? que tots els papers mínimament interessants sols els pot fer un home blanc de mitjana edat, o siga, Kevin Spacey.
Contes un xiste feminista i no passa res, contes uno masclista i te martiritzen. Contes un xiste sobre el polític de turno i no passa res, en contes uno sobre Irene Villa i te tanquen en la presó. Xè collons, o follem tots o la puta al riu!
Llavors ix un que diu " Esque algú es pot sentir ofès"... Xè, pos si no tens sentit de l'humor i t'ofèn un comentari sobre la teua cadira de rodes poos mira, mes mala sort encara que tens. Desgraciat per paralític i per amargat mojigato.
L'humor negre no es, ni pretén ser-ho, políticament correcte. Seria hipòcrita negar que ens fa gracia comparar al Miguel Blanco en una ballena, malgrat que no estiga ben vist. Personatges icones de la nostra societat riuen de coses macabres. Per exemple, sabeu realment de que es riu Papa Noel? De les cartes que li envien els xiquets pobres.
Un altre mojigato em diu " si el passara a tu no et faria tanta gracia"
Jo personalment tinc un pòster en la meua habitació que diu "Quan estic trist, simplement deixe d'estar trist i esdevinc impressionant. Va en serio"

4 comentaris:

Admin ha dit...

Plas, plas, plas!

Potser el plantejament estètic (i no ho dic per allò políticament correcte)podria matissar-lo en alguns llocs, però la semàntica cavalca molt per damunt.

Tota la raó del món! La empatia no acorda amb l'humor, jo diria que més o menys per definició.

Anònim ha dit...

Collons, per fi algú que parla clar! Precisament he arribat al teu blog buscant per internet sobre l'humor negre.

A mi m'encanta fer enfadar les feministes radicals explicant acudits masclistes, cosa que per ser una tia encara m'ho reproven més. O als multiculturetes explicant acudits racistes.

Com he dit a altres bloggers, com enyoro el punk dels 80 (i el que no era punk) en què no hi havia aquesta dictadura tan bèstia del políticament correcte!

Ara la cançó "las tetas de mi novia" de Siniestro total, està considerada masclista. O la de "Más vale ser punki que maricón de playa", homòfoba. I així contínuament. Ara fins i tot el pobre Conguito és objecte de crítiques de ONGs que enlloc de fer el que haurien de fer de debò, es dediquen a arremetre contra els paquests de conguitos i altres tonteries. Igual que aquestes feministes, que enlloc d'anar a països on realment podrien fer feina, enlloc de ficar-se en què si depilar-se és convertir-se en objecte sexual i per tant, masclista, el que els convindria seria follar més i deixar-se estar de tanta tonteria.

És clar que veient com són físicament la majoria d'elles, no és d'estranyar que siguin així, ja que han convertit en odi el ressentiment de ser contínuament rebutjades pels homes.

Perquè quan és al revés tothom calla. Recordo un anunci de dos nados (un blanc i un negre) estirant una tovallola i alf inal se la queda el negre. Em pregunto què hagués passat si hagués estat al revés! Massa pell fina és el que hi ha, massa.

Salut!

Modgi ha dit...

En el fons, tots aquests que no volen riure d'acudits sobre la gent amb cadira de rodes són uns repimits de merda. Tenen tabús. Són els que traguen fent veure que són bones persones i un dia descobreixes que són uns hipòcrites fillsdelagranputa.

Jo també n'estic fins als ous del políticament correcte. I de tots els col·lectius intocables, les feministes en són el pitjor. Veuen fantasmes constantment perquè viuen sota la paranoiïa que tots els homes les volem sotmetre. Si volgués fer-m'ho amb un nyu me n'aniria de safari, tros de mula amb sequetat vaginal!

Anònim ha dit...

Molt bé humano de merda. M'agrada la teua cosmovisió pseudoptimista (sense sarcasmes, en sirio t'ho dic). Deteste els hipòcrites amb el seu llenguatge políticament correcte i, valga la paradoxa, evite convertir-me en un d'ells.

Però no deixa d'intrigar-me un fet quasi elemental; tenen els grups minoritaris el dret a cagar-se en tots els santets per soportar les seues circumstàncies i gent que fa mofa d'elles?

Diria jo que, a més d'evitar una subespècie d'hipòcrita, el tio pot canalitzar el seu pessimisme de la mateixa forma que ho fas amb aquest blog.

Vaig d'anonimat perque no tinc compte i perque he trobat el teu blog casualment.